ltonlineok2   Selecció de continguts on-line

 

13 Setembre 2017

Un ramader del lluçanès engega el primer escorxador a Catalunya integrat a l'explotació

Un ramader del lluçanès engega el primer escorxador a Catalunya integrat a l'explotació Abel Peraire, d'El Soler de n'Hug/UP

CLARA MACAU. Prats de Lluçanès (Osona)/ El Soler de n’Hug disposa de 50 hectàrees de terreny de conreu dedicat als cereals i plantes farratgeres. Gran part de la seva activitat se centra, però, en la producció de carn de vedella, porc i xai. Amb un ramat de 800 ovelles,  l’oví és el principal sector d’activitat. Des de principi d’any, la granja forma part d’una prova pilot per tirar endavant una de les primeres mesures per fer front al dèficit d’escorxadors a la comarca: la instal·lació del primer escorxador de molt baixa capacitat de Catalunya. A més. està integrat en la mateixa granja.


“El desplaçament fins a l’escorxador i el temps d’espera sempre suposen entre 4 i 8 hores. L’animal pateix, segrega àcid làctic i el rigor mortis triga a arribar. Això es nota en la qualitat de la carn. Un dels avantatges més grans d’aquest nou escorxador, en no  haver de traslladar l’animal, és que  no pateix estrès i la carn és més melosa”, explica Abel Peraire, el cervell de la iniciativa.


PLA DE RECUPERACIÓ D'OVÍ I CABRUM •

El 2013, el Departament d’Agricultura va posar en marxa el Pla de recuperació del  sector oví/cabrum de Catalunya per combatre la reducció del consum i l’augment dels costos de producció que havien sumit el sector en una crisi greu. El Pla plantejava estudiar la viabilitat dels escorxadors mòbils. Finalment, però, es va concloure que el cost del sacrifici per peça era massa elevat per la seva demanda a la comarca d’Osona i l’atenció es va desviar cap a la iniciativa que plantejaven els ramaders d’El Soler de n’Hug. “El meu projecte va néixer fa uns quants anys, però no va tirar endavant fins que hi va haver voluntat política”, afirma Peraire.

 

SENSE PRECEDENTS •

La implantació de l’escorxador de baixa capacitat al territori es va veure afavorida pel rebombori que van causar els canvis legislatius europeus de l’any 2004. Va ser el moment en què es va posar en marxa la legislació d’higiene alimentària comuna, de compliment obligatori per a tots els estats membres. “Per la seva rigidesa, la normativa europea del 2004 va forçar el tancament de molts escorxadors municipals i va desbordar els més grans”, explica Peraire. La conjuntura va accelerar la llum verda de l’Administració a una proposta per a la qual no existia una normativa de regulació específica. Sense comptar amb cap precedent, el ramader va idear un sistema que destaca per l’economia de recursos: “A diferència del que es fa en un escorxador convencional, no treballo en cadena; m’encarrego de cada animal d’un en un i completo el procés sencer jo mateix. Això fa que la instal·lació i el funcionament siguin molt més senzills, ja que només necessito un compartiment per al sagnat i una zona de neteja”, explica Peraire.

 

INVERSIÓ BAIXA I RENDIBILITAT ALTA •

La  proposta del ramader és la d’un escorxador integrat a la mateixa finca i amb capacitat per fer el sacrifici de bens del seu ramat. Amb una inversió reduïda, de fins a 20.750 euros, Peraire va donar una segona vida a una caixa isotèrmica alimentària, de poc més de vint per set metres, que va dividir en dos espais: un on té lloc el sacrifici de l’animal i un altre se’n conserva la carn i se sotmet a control veterinari. El cost de sacrificar un xai en un escorxador convencional, segons les dades que proporciona el mateix Soler de n’Hug, és d’11,83 euros per xai. Fer-ho al seu propi escorxador, en canvi, els suposa un estalvi de 6,5 euros per xai. L’escorxador més proper a la granja és a més de trenta quilomètres i s’ha calculat, també, un estalvi de 120 quilòmetres de transport. Al llarg de l’any, han conclòs, la diferència respecte d’un escorxador extern és de gairebé 7.000 euros.

 

QUALITAT •

Ara, l’escorxador funciona els dilluns i els dijous al matí i compta amb la presència d’un veterinari que proporciona el Departament de Salut. Ja que l’escorxador integrat d’El Soler de n’Hug només opera amb els animals de la finca, Peraire remarca: “Del que es tracta és de treure un valor afegit als nostres animals, en termes de competitivitat i qualitat del producte”. Després de cinc mesos de funcionament —l’escorxador de baixa capacitat es va posar en marxa el 5 de març passat—, el ramader ja ha notat que la carn de be que produeix és més tendra. La traçabilitat, a més, està assegurada. Tots els animals que passen per l’escorxador han crescut i s’han alimentat amb el producte que conrea l’empresa agrària. Això suposa, també, que la carn d’El Soler de n’Hug ofereixi una seguretat alimentària major.

 

AUTOSUFICIENT •

L’empresa agrària representa un model de producció que aposta per la sostenibilitat, l’equilibri i la proximitat. Peraire declara amb satisfacció que ara s’han fet completament autosuficients: “Alimentem el bestiar amb el producte que conreem a les nostres terres i fem venda directa al consumidor a la botiga El Tauler de n’Hug. L’únic graó que faltava per cobrir en la cadena del xai era el sacrifici, i ara que ho fem aquí, hem tancat el cercle de producció des de l’inici fins al final“. Així, a l’empresa agrària poden dir que compleixen amb una de les seves màximes al peu de la lletra: “A pagès, el cicle comença al camp i acaba al plat”.