ltonlineok2   Selecció de continguts on-line

 

14 Juliol 2017

Pagesos del Berguedà conreen cereal ecològic per a pinso per a un mercat que n’és deficitari

Pagesos del Berguedà conreen cereal ecològic per a pinso per a un mercat que n’és deficitari Josep Comellas al Soler de Sant Pau (Berguedà)/LA TERRA

MARIA CARRERAS/ En vint anys, l’agricultura ecològica a Catalunya ha passat de 5.000 a 171.000 hectàrees inscrites, i de 236 a 3.238 operadors, segons va explicar el president del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica [CCPAE], Daniel Valls, el 23 de maig, a la Comissió d’Agricultura del Parlament. També va exposar que els més de 400 milions d’euros facturats el 2015 confirmen Catalunya com el primer clúster agroalimentari ecològic a l’Estat. Pel que fa al consum, les dades de Valls ratifiquen la societat catalana com la que més productes bio consumeix de l’Estat, i constaten que el 45 % del producte ecològic obtingut a Catalunya es comercialitza a casa nostra mateix.

 

És en aquest context que situem l’augment de les explotacions ramaderes ecològiques (de 255 el 2002, a 834 el 2016, segons el Recull d’estadístiques del sector ecològic a Catalunya 2000-2016, del CCPAE) i, en conseqüència, l’increment de la demanda de cereal i farratge ecològic per transformar en pinso. El gerent del Celler cooperatiu de Salelles, Josep Oliveres, ho coneix bé ja que la cooperativa per la qual treballa és pionera, des del 2004, en la transformació i comercialització de pinso ecològic. “Tenim la cabana d’animals ecològics més important de l’Estat i som la primera comunitat en fabricació de pinso ecològic”, exposa. I continua: “Segons dades de l’any passat, del pinso ecològic que es produeix a Espanya, prop del 60 % es fa a Catalunya. Però no tenim prou matèria primera per elaborar-lo i ens veiem obligats a recórrer a altres comunitats perquè ens proveeixin cereals com blat, ordi, i civada, també pèsol, i a d’altres països, blat de moro i soja”. De fet, per aconseguir que hi hagi cerealistes que es passin al sector ecològic per cobrir les necessitats de pinso, la coopertiva de Salelles, juntament amb l’IRTA Mas Badia, i les empreses Nutrex i la Gironina treballa en un grup operatiu per assessorar els pagesos interessats.

 

EL CULTIU •

Al Soler de Sant Pau, a Sant Pau de Casserres (Berguedà), en Joan i en Josep Comellas, pare i fill, fa 23 anys que es dediquen al cultiu de cereal ecològic. “Després del gran incendi del 1994 vam decidir que volíem un cultiu més sa i, a més, a mi, els sulfats em perjudicaven molt la salut”, explica en Joan.

 

Els Comellas menen 65 ha de cereal ecològic i treballen diverses varietats de blat panificable (alcalà, xeixa, kamut, espelta...), també blat per a pinso (sobretot, nogal), farratge (com la veça i la civada), ordi i, fins i tot, la lleguminosa més característica del Berguedà, el pèsol negre, que venen tant en gra com cuit en pots de conserva. Ells són uns dels pagesos que venen cereal a la cooperativa de Salelles.

 

Per assegurar una bona gestió del cultiu del cereal ecològic, els Comellas expliquen que la rotació de cultius és indispensable per garantir finques més netes d’herbes i sòls més ben nutrits.

 

Un altre tema estrella és la gestió de la flora auxiliar: “Fem falses sembres: preparem la terra per sembrar, deixem que creixin les males herbes i abans que granin, les remenem i les incorporem al sòl”, explica en Josep.

 

I dos esculls importants amb els quals topen els pagesos del Soler de Sant Pau són: la fertilització i l’emmagatzematge. Per al primer, en Josep explica com minimitzen la falta de fems amb la qual es troben: “Comprem uns granulats ecològics, que són càpsules de gallinassa, per assegurar que el rendiment puja una mica”. I pel que fa a l’emmagatzematge, han d’estar pendents que el morrut no piqui el gra i que el possible excés d’herba acumulada amb el gra no en faci pujar més del compte la humitat. Aquesta és una problemàtica habitual davant la qual la cooperativa de Salelles està treballant per donar-hi resposta, oferint als seus proveïdors un espai on portar-hi el gra.

 

Sobre el cultiu i el rendiment, Oliveres apunta que en zones de més baix rendiment, la producció ecològica de cereal pot ser més rendible que la convencional: “Són zones que depenen molt del clima i de la fertilització i, per tant, com que la producció serà similar, surt més a compte fer ecològic, que està més ben pagat”.

 

LA COOPERATIVA DE SALELLES •

Aquest juny, la cooperativa de Salelles pagava l’ordi ecològic a 230 euros/tona, mentre que el convencional es pagava a 165; en el cas del blat de moro, la distància encara és més gran: l’ecològic el paguen a 370, mentre que el preu de mercat del convencional era de 185. “Els preus, els fixem per anar creixent però no per lucrar-nos com a empresa”, diu Oliveres.

 

A l’any, processen unes 15.000 tones de pinso, de les quals més del 80 % és en ecològic. “Vam apostar des de bon començament per fer una línia separada, en una fàbrica a part, per evitar contaminacions”, explica el gerent.

 

Un veterniari es cuida de les formulacions, tot i que també es poden fer personalitzades, i la majoria de la producció, un 85 %, es queda a Catalunya.

 

Josep Oliveres destaca que des de la cooperativa treballen per oferir una estructura i una manera de funcionar seriosa: “Busquem tirar el sector endavant i que sigui competitiu, i que aquí els productors trobin una seguretat en el preu, en les estructures...”. En aquest sentit, posa l’accent en la necessitat de créixer amb mesura i coherència: “Qui té més camí per créixer és el sector productor de la matèria primera, però cal fer-ho no com una moda, sinó creient amb la filosofia de la producció ecològica. Si no, no té sentit”.