ltonlineok2   Selecció de continguts on-line

 

18 Gener 2019

Per un sector lacti sostenible

Per un sector lacti sostenible Pau Barnés, Caldes de Malavella (Selva)/ÀNGEL VILÀ

CRISTINA SEGURA/La situació del sector de la llet a Catalunya, que arrossega una llarga crisi originada en bona part pels preus baixos, requereix per a Unió de Pagesos una actuació urgent. A més, els ramaders pateixen cada vegada més la negativa de les empreses a comprar-los la llet. Per tot això, el sindicat va enviar al Departament d’Agricultura el 4 de desembre un document amb propostes sobre el model de sector, entre les quals defensa la limitació de les explotacions de boví de llet a un màxim de 300 vaques en producció per granja, amb l’objectiu d’aturar la desaparició de més explotacions sostenibles, moltes de les quals s’han modernitzat amb inversió, en part pública.
El sindicat denuncia en el document que, paral·lelament a aquesta situació, hi ha una tendència al creixement de les explotacions molt grans, amb milers de vaques, incentivada per la mateixa indústria que cada vegada més sovint deixa de recollir la llet a la resta de granges.
Unió de Pagesos proposa a l’Administració una moratòria per a l’ampliació de les explotacions lleteres que es trobin en aquest límit de 300 vaques, així com la modificació de la normativa per introduir aquest canvi.
Cal recordar que des que va acabar el sistema comunitari de les quotes làcties, el març del 2015, els ramaders van passar a dependre de la indústria mitjançant un contracte. Tot i que la reestructuració del sector, coincidint amb el període de les quotes, entre el 1992 i el 2015, va comportar que a Catalunya plegués el 85 % de les explotacions, segons dades del Ministeri d’Agricultura, en acabar aquesta etapa el sector era clarament competitiu. Tot i això, des del març del 2015 fins a l’octubre del 2018, la reducció del nombre d’explotacions que lliuren llet ha estat del 25 %; han passat de 635 a 476.
RISC EN GESTIÓ SANITÀRIA • Els industrials, ramaders i teòrics defensors del model de les macrogranges basen aquest argument en un dèficit de producció de llet, a Catalunya i a l’Estat, causat pels milers d’explotacions que han plegat els últims anys. En canvi, la indústria deixa de recollir-la a les granges catalanes que els últims anys han multiplicat la producció i la dimensió per ser viables i competitives. Tot i això, aquestes, després de quedar-se sense compradors, sovint no en troben de nous. També cal tenir present que des que es va acabar el sistema de quotes ja no estan vigents els plans d’abandonament indemnitzats; per tant, els ramaders que ara abandonen no reben indemnització.
Unió de Pagesos adverteix que moltes d’aquestes granges han fet un esforç per modernitzar-se i assolir un nivell elevat de competitivitat, amb una producció reconeguda de màxima qualitat per la Unió Europea, i que l’activitat de les quals ha estat motor econòmic a moltes comarques. Per això, el Departament s’ha d’implicar a aturar el creixement del model de les macrogranges, com defensen el Govern francès i el basc.
El sindicat també considera que el model de les explotacions massa grans suposa, per les seves característiques, un major risc en la gestió sanitària i de conseqüències més elevades, ja que en cas de problemes d’aquest ordre provocarien una cadena d’afectacions a la indústria implicada, a altres explotacions properes i a la mateixa Administració.
Altres factors contraris a les macrogranges són, per a Unió de Pagesos, les dificultats de la gestió mediambiental i de la garantia del compliment del mateix nivell de benestar animal que el d’una granja amb dimensions més òptimes.
Una altra de les propostes incloses en el document fa referència a limitar  l’accés dels ajuts associats de la Política Agrària Comuna [PAC] per al sector, ja que, tenint en compte que es van establir per garantir la viabilitat de les granges i per reduir-ne el risc d’abandonament, no compleixin aquests objectius. La regulació d’aquest ajut a l’Estat espanyol estableix el cobrament d’un valor unitari per a les primeres 75 vaques d’una granja i la meitat d’aquest valor per a la resta, sense límit, fet que pot afavorir el creixement de les macrogranges. També cal limitar-los perquè, en determinades circumstàncies, hi ha explotacions sense terra que perceben un import unitari superior per les vaques i que no es redueix a la meitat a partir de les 75 primeres, la qual cosa comporta un nivell d’ajut superior respecte a la resta de les explotacions.
VENDA DE LLET CRUA • En el document, Unió de Pagesos insisteix en que cal potenciar la venda de llet crua, també des de l’Administració, per obtenir el màxim valor afegit per al sector. El sindicat va aconseguir, després de reivindicar-ho des del 2010, que el Govern publiqués el 19 de juliol del 2018 el Decret que permet la venda de llet crua a Catalunya, directament del ramader al consumidor, d’acord amb la normativa de la Unió Europea i fixant-se en l’experiència d’altres països comunitaris.