ltonlineok2   Selecció de continguts on-line

 

09 Novembre 2018

ANDRÉS VALENTÍN: "Ens trobem davant de l'espoli monumental més important d'aquest país"

ANDRÉS VALENTÍN: "Ens trobem davant de l'espoli monumental més important d'aquest país" Valentín, el 18 d'octubre al Parlament/LA TERRA

MARIA CARRERAS/ Andrés Valentín (Estella, Navarra, 1949) parla clar i català, tot i que és navarrès. No està afectat per cap immatriculació però, tot i això, treballa per revertir el que considera el major espoli que ha patit l’Estat; ho fa des de l’Executiva de Recuperando, coordinadora estatal per a la recuperació del patrimoni immatriculat per l’Església catòlica, creada el 2016, i des de la Plataforma en Defensa del Patrimonio Navarro. Les dues entitats lluiten perquè els béns immatriculats il·legítimament per l’Església tornin a la titularitat original

Què significa immatricular?
És inscriure per primera vegada un bé immoble en el Registre de la Propietat.

Quan comença a immatricular béns, l’Església catòlica?
Quan el 1946, en ple franquisme, es modifica la Llei hipotecària i atribueix a l’Església catòlica la característica d’administració pública. Això s’agreuja amb el Reglament del 1947, que diu que l’Església, si no disposa de justificació de domini del bé en qüestió, podrà valer-se de l’autocertificació, és a dir, de la certificació que realitzi el mateix bisbe. I així es materialitzen les immatriculacions: un bisbe certifica que una dotzena de béns d’un poble són seus, va al Registre de la Propietat i els hi inscriu.

Quantes immatriculacions teniu comptabilitzades?
Les dades són molt parcials. En aquest moment en tenim controlades al voltant de 12.000, però ens referim a 30.000 o 40.000 perquè són les que va reconèixer la Conferència Episcopal i ens temem que es refereixen només a les posteriors al 1998.
Compte, però! No podem quedar-nos només amb ‘quantes’; hem de tenir en compte que n’hi ha d’específiques, com la Mesquita de Còrdoba, la Jiralda de Sevilla, la Catedral de Saragossa, la Catedral de Pamplona... Quant val la Jiralda? És a dir, quin és el valor d’aquest espoli? És impossible quantificar-ho. Cal que la ciutadania sigui conscient que ens trobem davant de l’espoli monumental més important d’aquest país, tant pel nombre de béns afectats com pel valor incommensurable dels béns.

Per què no surt abans a la llum aquesta qüestió?
L’Església actua amb absoluta opacitat; de fet, no es descobreix fins al 2007.

Qui pot veure’s afectat?
Qualsevol. En la immensa majoria dels casos, l’Església ha buscat immatricular béns que no estaven registrats. A la pràctica hem trobat casos que han immatriculat béns que pertanyien, fins i tot que estaven inscrits, a nom de particulars.

Algun exemple destacat?
El cas de Ribas de Campo, a Palencia, on el bisbe va immatricular un cenobi medieval que formava part d’una finca registrada per part d’una empresa; el registrador en va admetre la immatriculació tot i no poder-ho fer perquè ja estava registrat. Després de 20 anys de plet, ha acabat amb una sentència del Tribunal europeu de Drets Humans que condemna l’Estat a pagar 615.000 euros a l’empresa; és clar, uns euros que han sortit de tots els contribuents.

Com es pot saber si un bé està immatriculat?
Anant al Registre de la Propietat i demanant una nota simple del bé que indica qui ha efectuat la immatriculació, quan, amb quin títol de domini...

El registrador està obligat a proporcionar-la?
En principi sí, però la complicitat d’alguns registradors amb l’Església i amb l’Estat —que fins fa molt poc ha estat còmplice de les immatriculacions—  fa que de totes aquestes investigacions siguin un terreny minat.

Aquest tipus d’informació no hauria de ser pública?
Evidentment. Aquesta és la primera part de la nostra batalla des de la coordinadora estatal Recuperando, ja que per complir l’objectiu final de revertir al domini públic tots aquests béns, el primer que hem de saber és de quants i de quins tipus de béns estem parlant.

Què demaneu, concretament?
Volem que el Govern publiqui les notes simples de totes les immatriculacions que ha efectuat l’Església catòlica. Previsiblement, aquesta demanda donarà el seu fruit parcial en properes dates tot i que la  resposta que té compromesa el Govern central amb el Congrés dels Diputats té limitacions importants: per una banda, parla de béns immatriculats només del 1998 al 2015; i per l’altra, parlen de llista i no de notes simples.

Per què no és suficient una llista?
En una llista ens poden dir que en un determinat municipi està immatriculat un solar; però la nota simple ens diu que en aquell solar hi ha l’església parroquial, l’ermita, la rectoria, el carrer d’accés, l’hort... és a dir, que hi ha cinc béns immatriculats. A més, la nota simple també informa de l’any en què es va immatricular. I si va ser anterior al 1998 i tenim en compte que abans de la reforma d’Aznar del 1998 estava prohibida la immatriculació de temples i edificis dedicats al culte, ens trobem que, com a mínim, dos dels béns immatriculats —l’església i l’ermita— s’haurien efectuat en frau de llei.

Per què no volen aportar dades anteriors al 1998?
Tenen por de fer evident que s’ha incorregut en nombroses il·legalitats Quan Aznar modifica la reforma hipotecària el 1998, el que fa és tractar de beneïr les il·legalitats que s’haguessin pogut cometre.

Què ha de fer un particular si vol revertir una immatriculació?
Hi ha la via particular i la col·lectiva. La particular, en aquest moment, és més fàcil perquè hi ha l’antecedent de la sentència vinculant del Tribunal dels Drets Humans en referència al cenobi de Palencia. I la via col·lectiva: que seria posar-ho en coneixement de les organitzacions territorials que treballin el tema —en el cas de Catalunya, Unió de Pagesos, que està duent a terme una tasca extraordinària— per posar-ho en comú i fer-ne una defensa més potent.

Què aconselleu des de Recuperando?
La nostra valoració és que la via judicial és enormement complicada i d’aquí que plantegem una via més política que permeti resoldre el tema d’una manera global. És una bogeria el fet de pensar en desenes de milers de plets i, a més, planteja dos problemes: un d’objectiu, que és la cobertura legal en la mesura que la normativa franquista ha estat vigent fins al 2015; i la complicitat d’alguns jutges i registradors amb l’Església catòlica. I s’ha de dir així de clar!   

Quina solució plantegeu a l’Administració?
La major solució seria retrotreure la titularitat de tots aquests béns immatriculats al moment anterior a la seva immatriculació i, a partir d’aquí, que l’Església registri tots els béns dels quals pugui defensar que té titularitat de domini suficient.

Podria quedar-ne afectada l’activitat religiosa?
En cap cas qüestionem l’ús religiós dels temples de culte sinó que caldria regular com s’exerceix l’activitat religiosa en béns de titularitat pública que, entre d’altres coses, no hauria ser excloent d’altres activitats. Una altra cosa és quan en béns immatriculats s’hi realitzen negocis; hi ha diversos casos en què l’Església converteix les seves dependències en llocs per celebrar actes o en els quals cobra per entrar; hi ha múltiples negocis que s’estan duent a terme entorn dels béns immatriculats que, a més de no tributar, no es declaren! Tot això és diner negre! És a dir, tenim un mecanisme de blanqueig de diners increïble!