ltonlineok2   Selecció de continguts on-line

 

21 Setembre 2018

TERESA JORDÀ: "No deixaré d’assistir als llocs on es prenguin decisions importants que afectin el sector”

TERESA JORDÀ: "No deixaré d’assistir als llocs on es prenguin decisions importants que afectin el sector” Jordà el 31 d'agost al Departament/DANI CODINA

ALBERT GARCIA/ Teresa Jordà (Ripoll, 1972) va ser alcaldessa de la capital del Ripollès del 2003 al 2011, any que va passar a encapçalar la llista d’ERC a Girona per al Congrés dels diputats i durant tres legislatures ha ocupat l’escó revalidat a la cambra baixa. Des de fa quatre mesos és titular d’Agricultura d’un nou govern independentista en pugna amb l’Estat. La seva predecessora és a l’exili. Fa un any entrevistàvem en aquesta pàgina Jordi Cuixart, avui a la presó.


El Govern com abordarà la presó i l’exili injustos de nou i set líders polítics respectivament?
Tenim presos i exiliats pel fet de complir un mandat democràtic. Tenim l’obligació de fer-ho palès com sigui a la comunitat internacional. No els abandonarem

En quina línia treballa el Govern de cara al judici?
No hi ha rebel·lió ni sedició, ho sap tothom, és demostrable, i com reconeix el mateix exministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, no hi va haver malversació de fons. Les acusacions són fictícies i és una qüestió de temps que un tribunal internacional ho acabi manifestant. Tenim poca confiança respecte del nou Govern en relació amb aquest afer, però no tenim més alternativa que posar-hi un bri d’esperança. El PSOE, si tingués voluntat de ser el Govern d’un Estat just, hauria de passar dels gestos als fets rellevants. Però vol temps, entesa i diàleg, i malgrat que hi tenim poca confiança, l’hem de mantenir perquè, si no, els hi ho posem molt fàcil.

GESTIÓ DE LA FAUNA Ha reclamat la captura de Goiat?
Des del moment zero. El juliol ens vàrem reunir amb tot el sector després d’uns quants atacs. Hi va haver diversos compromisos, entre els quals, obrir un diàleg, perquè és evident que s’ha d’analitzar si és compatible que hi hagi 42 ossos al Pirineu i ramaderia extensiva i, si ho és, quins mecanismes fan falta perquè ho sigui.
Els ramaders de muntanya no se senten escoltats al seu territori. Quina posició té respecte de la gestió de l’os, voltors i possible reintroducció del llop?
Mentre hi hagi una part que ho viu de manera dramàtica no és compatible. I cal que el Departament que hi té competències busqui una solució, i si això passa per retirar ossos, o una altra espècie, s’ha de fer; sempre després d’haver-ne parlat. Però ara hi ha un problema, i els problemes s’han de resoldre i no pas deixar-los passar.

Tindrem llei de caça en el seu mandat?
Sí. La consellera Serret ja tenia previst tirar-la endavant però no va tenir prou temps. No forma part de les accions dels primers 100 dies però la tirarem endavant.

Mentrestant, quins plans tenen?  
Els senglars han perdut la por, s’han  acostumat a l’home i és un problema que tenim arreu. La complicitat dels caçadors hi es, però és cert que segons en quin territori depèn de la relació pagès-caçador. Estem fent plans pilot, caldrà veure’n els resultats. Intentarem planificar l’any que ve amb més recursos.

S’ha reunit amb el Ministre d’Agricultura de manera bilateral.
Sí, hem defensat que els ajuts directes de la PAC prioritzin els agricultors professionals. El ministre és receptiu. Però encara hem de presentar una posició ferma per acabar-ho d’acordar amb el sector.

No pensa assistir a les conferències sectorials d’Agricultura a l’Estat?
El ministre va insistir molt que hi assistíssim. N’hi ha hagut dues des que soc al càrrec. No amago res si dic que ja no som una autonomia, però, malauradament, tampoc som una república. Hi ha una política de gestos que és important i no m’agrada anar-hi perquè vull parlar amb el ministre de tu a tu, de la mateixa manera que ho fan els secretaris generals o els directors generals amb els seus homòlegs. Ara bé, no deixaré d’assistir als llocs on es prenguin decisions importants que afectin el sector.

Com aconseguirà deixar de ser un dels darrerrs departaments?
Quan reivindiquem que no volem ser el darrer dels departaments, no és pel que representa en termes pressupostaris, sinó pel que representa per al conjunt del país. I ni aquest Govern ni cap dels que ens han precedit ho han entès mai. Hem d’aconseguir un marc mental en aquest país que entengui que tenim aliments bons i segurs gràcies als pagesos, ramaders i pescadors. No pot ser que un ciutadà es queixi de les subvencions que rep un pagès. És d’un desconeixement total i absolut. El sector agroalimentari ha d’estar al lloc que li pertoca com un dels més importants d’aquest país. Serà l’obsessió d’aquesta conselleria i la prova que el Govern s’ho creu seria que aquesta conselleria doblés el pressupost, però en qualsevol cas hem de sortir d’aquesta legislatura havent canviat la mentalitat de la ciutadania, perquè s’ho cregui l’àrea metropolitana i la segona corona.

El decret de fertilització continua encallat.
El sector s’ha posat molt les piles, i ha fet molt bona feina i l’Administració ha de fer la seva. El decret no està, no perquè el Departament no hagi fet la feina, ens vàrem proposar que fos un dels decrets aprovats els primers 100 dies, sinó perquè falten un seguit de respostes d’al·legacions que depenen de Territori.

El que sí que s’ha aprovat és el decret de llet crua de vaca. S’esperava la polèmica?
No es pot considerar ni polèmica perquè és obvi que la gent que compra llet crua sap que s’ha de bullir. Amb això, em vaig adonar de la inconsciència respecte de moltes coses del nostre sector. Arriba vint anys tard, potser encara hauríem salvat alguna explotació aleshores, no pas ara, però serveix avui per revaloritzar el producte.

La pagesia juga amb desavantatge al mercat. Tenim l’Observatori de Preus Agroalimentaris de préssecs i nectarines i fruita seca. Contempla ampliar-lo a altres productes?
Absolutament. És clau. Deixa’m parlar de la fruita dolça. Vam tenir una reunió al juliol, preveient que la campanya no seria bona, però no tant com la de la campanya passada, cosa que no és cap alegria. Els vaig dir que calia avançar-nos al maig per parlar-ne cada any. Amb el ministre vam parlar del pla d’arrencada, 2.000 ha en dos anys que suposarien retirar del mercat unes 80.000 tones. El ministeri s’ha de plantar i demanar-ho a Europa i, si no ho compren, ho haurem de pagar. Hem de prendre decisions, si tenim una sobreproducció ho hem d’abordar. No farem política de qui dies passa, any empeny.  

Ha parlat d’un pacte nacional per l’alimentació, que nosaltres volem que ho sigui també per l’agricultura?
No passa res, el nom no farà la cosa. Si el sector veu que cal reivindicar el canvi de nom, el canviarem. Ha de ser el paraigua que ens ha d’ajudar perquè la resta rutlli. Un gran pacte nacional ens dona força i ens posa al centre i, a partir d’aquí, ens haurem de coordinar amb altres departaments. Ens garanteix el suport fefaent del Govern.

Diu que vol fer visible la dona al món rural. Com?
D’entrada, comptant-nos. Gairebé no hi ha explotació en què no hi hagi una dona al darrere, i sense menystenir l’home, és la que s’emporta una feinada en paparessa i en moltes altres coses. Aquesta dona no pot restar a l’ombra. Com que la societat arrossega uns cànons socials patriarcals, l’administració ha de treballar per la igualtat. Quan em reuneixo amb 15 dones amb una experiència increïble, amb idees en coses que només poden liderar elles, s’obre una oportunitat per al sector de primer ordre. Hem impulsat una assocació de dones de la mar i estem treballant en uns estatuts per a una de les del camp. Aquí posarem recursos, però són elles que s’han d’organitzar, hi estarem al costat, però és evident que tindran tota l’autonomia del món.