ltonlineok2   Selecció de continguts on-line

 

15 Maig 2018

JORDI GIRÓ, CONFAVC: "Les desigualtats socials a Catalunya són molt grans. S’han de combatre amb equipaments i molta formació"

JORDI GIRÓ, CONFAVC: "Les desigualtats socials a Catalunya són molt grans. S’han de combatre amb equipaments i molta formació" Jordi Giró el 27 d'abril al Barri de la Marina del Prat Vermella de Barcelona

ALBERT GARCIA/ La Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya [CONFAVC] està integrada per 25 federacions. El març passat va celebrar la 33a Asssemblea a Lleida. El president de la CONFAVC des del 2012 i reelegit al 2016, Jordi Giró (1960, Sant Esteve de Palautordera, Vallès Oriental), va collir camps de patates durant la seva infància a pagès. “Sé valorar com determinades actuacions de la distribució rebenten l’esforç de les persones del camp”, diu.

He viscut com els pagesos es preocupaven pel bé comú: reparaven camins i conduccions d’aigua pel bé de tots. La meva relació amb el món del camp ha estat vital en la formació dels meus valors.

Com comences a involucrar-te en el moviment veïnal?
El 1994 vaig anar viure a la Vila Olímpica de Barcelona i és en el naixement d’aquest barri que em vaig començar a implicar en el moviment veïnal, l’Associació de Veïns de la Vila Olímpica. Allí vam començar a treballar conjuntament amb els veïns del Poblenou, la Llacuna i el Bogatell amb un pla d’equipaments (escoles, residències de gent gran i mobilitat) i vaig  entrar a la Federació de Barcelona. Quan vaig passar a la Confederació, vaig deixar la Federació, però mai he deixat de treballar en l’associació del meu barri. La gent de baix és a dalt en la nostra manera de treballar.

El moviment veïnal creix amb la Transició.
És el moment de l’efervescència perquè no teníem res, ni clavegueram en molts indrets. Llavors, als anys vuitanta hi va haver el pitjor moment del moviment, de relaxació, vam perdre efectius i allò que ens definia que és l’activisme. A partir d’aleshores s’ha anat recuperant. De tot això, vam aprendre que hem de seguir essent lluitadors i, avui ens trobem aquí lluitant perquè estan desmuntant la societat del benestar. Hem viscut el creixement del moviments, nosaltres tenim la sort, des de la Confederació, de treballar amb tot de plataformes i entitats i de poder-hi aportar la nostra visó més global.

Quin pla de treball teniu el 2018?
El temes que hem de treballar són la pobresa, l’exclusió, fonamentada en el problema de l’habitatge, el treball precari, i la pobresa, que a certa edat provoca que no compris medicaments i falta de menjar. També abordem les qüestions ambientals que afecten l’entorn i la qualitat de vida de les persones, la qualitat de l’aire i també el manteniment de la terra. I això passa per estructurar uns treballs comunitaris.

Què vols dir amb això del manteniment de la terra?
A Lleida hi ha terres adjacents a la ciutat que han quedat abandonades per gent que s’ha anat fent gran i no té relleu. Persones isolades que han deixat de conrear. Estem estudiant com abordar el problema d’aquesta gent gran. La solitud de la gent gran és un dels problemes més greus.  

He vist que feu un seguiment de la qualitat de la sanitat pública.
Vam iniciar un mapa sanitari d’avaluació, fem un seguiment dels centres d’atenció primària i qualsevol persona pot observar què fa la CONFAVC a cada territori, quines són les reivindicacions. El mapa ens serveix per compartir la informació entre tots i de denúncia, perquè la mateixa Administració sovint no té una visió global del territori. Per exemple, per cada 10.000 infants correspon un pediatre i hem hagut de denunciar que això no es complia. Hem recuperat la participació en tots els territoris als Consells de Salut de la Generalitat, cosa que ens permet tenir un paper més rellevant.

Teniu presència al món rural?
Estem més orientats a les ciutats. Tenim pobles agrupats a les ciutats. Treballem en un pla estratègic amb altres entitats per arribar a nuclis urbans més petits. La intenció no és crear una feina nova a aquestes entitats, sinó compartir el nostre coneixement amb temes concrets: sanitat i educació.
Quin és el nivell de desigualtat social a Catalunya?
Les desigualtats socials a Catalunya són grans, a la gran ciutat es fa més visible. A Barcelona, entre Nou Barris i Pedralbes, hi ha una esperança de vida de 10 anys de diferència —ep, també hi ha pobresa a Sarrià—, i això passa a molts altres llocs. Cal desestigmatitzar la pobresa, la barreja de condicions socials és bona, per moltes coses, perquè la gent conegui la realitat social i a la vegada uns ajudin els altres. S’ha de combatre la desigualtat amb equipaments i molta formació.

Treballeu amb res concret?
Aula actual, un projecte a les escoles. Els que no volen estudiar o no poden fer-ho mirem d’encarar-los a una vida professional. Mirem que tinguin els recursos perquè intentin lluitar, perquè si no tens capacitat de lluita et deixes anar. També concedim beques, amb l’aportació de la Fundació Agbar, a nois i noies amb bon expedient però que no tenen recursos per estudiar, i a més els fem un seguiment.

Treballeu algun aspecte del ciutadà com a consumidor?
Treballem amb cooperatives elèctriques i d’habitatge social. Pel que fa als productes alimentaris, caldria treballar des de baix, també des de les escoles, el coneixement dels processos als horts i els pares que s’organitzen en cooperatives de consum i que tenen relació directa amb el pagès.

Per la Marxa Pagesa del 2017, vas parlar d’un compromís entre moviment veïnal i pagesia.
Tenim el repte de millorar aquesta relació, perquè, a la ciutadania, li falta coneixement de l’origen dels productes, no pot ser que malvenguem productes d’aquí i consumim el mateix vingut de 12.000 quilòmetres enllà. La connexió amb els productes de la terra és important també per crear comunitat, la relació amb la pagesia a l’hora reverteix en la qualitat ambiental. Cal una consciència ciutadana alhora de comprar pomes, cebes, qualsevol producte de la terra. Hem de treballar aquests valors.

ESPAI CONVIVÈNCIA I DEMOCRÀCIA • Per què ha de sevir aquesta plataforma?
Des de la diferència i la discrepància, des de la democràcia i la convivència, les entitats que hi som ens podem definir com a constructores. Tenim les idees clares: per defensar les persones hem de defensar un projecte de país. És un error que els polítics hagin desistit de fer política i hagin traslladat la política als jutjats.

Heu detectat els efectes de l’aplicació de les mesures de l’Article 155?
Primer de tot, és intolerable la regressió de drets, que afecta tot Espanya, no només Catalunya, per mitjà, també, de la llei mordassa, la reformulació de la llei de les administracions locals i la regressió de drets laborals. Com a entitat, el 2017 vam haver de lluitar perquè es complís l’acord econòmic d’un conveni que teníem per una feina social que fèiem. Algunes entitats, però, s’han quedat sense recursos. Falta el Govern, necessitem un referent, temporal o definitiu, però el necessitem. Catalunya té un teixit associatiu molt important i molt actiu, i el Govern espanyol no està acostumat a veure coses així. I no podem perdre aquesta activitat, és el valor que té el país, les persones organitzades. Per salvaguardar tot això hem de poder desenvolupar les polítiques, necessitem el Govern per poder debatre i per poder plantejar-li coses noves, perquè si no, anem enrere.