ltonlineok2   Selecció de continguts on-line

 

16 abril 2018

La rosa vermella de Sant Jordi resisteix al Maresme malgrat les adversitats

La rosa vermella de Sant Jordi resisteix al Maresme malgrat les adversitats Salvador Floriach en un dels hivernacles de roses el 27 de març

ALBERT GARCIA - Vilassar de Mar (Maresme)/ L’avi de Salvador Floriach feia clavell als anys vint. La tradició familiar ve de lluny i en Salvador va començar a fer rosa als anys setanta amb el seu pare. Tota una vida dedicada, doncs, al cultiu de la flor de regal per antonomàsia i la flor exclusiva de la diada de Sant Jordi.
Floriach encara aquest 23 d’abril amb menys optimisme perquè la rosa vermella mediterrània va de reculada. Els majoristes van deixar de comprar-l’hi fa deu anys i es van agafar a la rosa de països tercers, que sovint arriba a través del mercat holandès. Avui només queden quatre productors catalans, tots al Maresme, que produeixen el 10 % de rosa vermella autòctona del conjunt de roses que regalem per Sant Jordi, segons l’estimació de les vendes de l’any passat que ha fet el Gremi de Floristes de Catalunya. Floriach les ven dilluns, dimecres i divendres al Mercat de la Flor i la Planta Ornamental als minoristes.
CONTROVÈRSIA PER LA ROSA GROGA • A principi de març, en Salvador va sortir a les notícies. Òmnium Cultural va llançar la idea de regalar la rosa de Sant Jordi de color groc, com una acció més per demanar l’alliberament dels presos polítics catalans. Els majoristes van advertir que difícilment es trobaria un volum de rosa groga tan important als mercats. Per Sant Jordi, a Catalunya es venen 7 milions de roses vermelles. Òmnium va matisar que la rosa groga havia de ser un complement. En Salvador tem que això afegeixi una incertesa més a la seva producció: “El botiguer compra en funció del nombre de roses que va vendre l’any passat i no n’agafarà més amb un conjunt de grogues”.  
LA ROSA QUE RESISTEIX • La demanda de rosa groga aquest Sant Jordi, que el mercat no pot abastir i que els pagesos no produeixen, segurament caurà en l’anècdota i no afectarà la venda dels productors del Maresme a minoristes. No serà més que una esgarrinxada comparat amb els problemes que han fet que la producció de rosa hagi reculat en pocs anys.
El cultiu de la rosa iniciat als anys setanta a Roses Floriach era puixant fins fa poc. El 2001 va ser l’any més esplendorós en vendes. Tant és així que el 2003 van comprar una màquina holandesa que tria i empaqueta els poms de rosa i que encara treballa a l’explotació. Les coses anaven bé i la màquina va ser amortitzada. Ara bé, durant la campanya 2006-2007, la Unió Euoropea va prohibir productes de tractament fitosanitari i tot i que Floriach treballava en un sistema integrat de plagues, en haver de deixar d’aplicar insecticides organofosforats, va quedar al descobert per tractar el trip. Aquest insecte té la característica que es posa a dins de la poncella i es fa molt difícil combatre’l amb altres insectes bons depredadors perquè no hi penetren.
En Salvador estudia diverses maneres de combatre les plagues de la rosa des de fa temps, però encara no n’obté l’efectivitat d’abans. Remarca que la marca de plaguicides Syngentia li ha ofert un tractament que té uns costos inassumibles.  
Un any més tard de la prohibició dels tractaments fitosanitaris a la Unió Europea va venir la crisi del 2008, i amb aquesta, els majoristes van abandonar la compra als productors catalans de roses. La rosa que es comercialitza a Catalunya prové, entre altres països, de l’Equador, Colòmbia i Holanda. Salvador remarca, però, que el gran poductor de rosa holandès va plegar: “Amb la gran comercialització de rosa del gran mercat holandès de flor i planta, els holandesos s’han carregat la seva producció”. Floriach apunta al fet que les produccions de països tercers creen una competència deslleial: “No sabem com produeixen aquests països, segurament apliquen plaguicides prohibits aquí”.
És clar, doncs, que els majoristes de la rosa compren volums grossos més econòmics amb una sistema productiu amb menys costos i menys cost de mà d’obra.  Tot plegat ha fet que Roses Floriach hagi deixat terra de cultiu llogada i hagi  passat de produir en sis hectàrees a treballar-ne tres, i de tenir una vintena de treballadors a tenir-ne deu, molts d’ells fa vint anys que hi treballen.
Però la rosa vermella del Maresme resisteix i és especialment apreciada perquè té menys transport i dura més. Floriach cultiva 1 milió i mig de tiges a l’any, de dues varietats: Samurai i Lovly red. Sobre aquesta darrera, en Salvador remarca que és consistent i dura més temps al gerro, però que fa uns pètals exteriors negres i que, a vegades, el consumidor es pensa que es fa malbé.
CAP A LA PLANTA ORNAMENTAL • Fa tres anys que Floriach va començar a reconvertir la plantació de la flor a la planta ornamental. Ara, només el 30 % de la producció que surt de Roses Floriach es fa per a flor. De la rosa han passat al roser, i també fan flors per vendre-les com a plantes, com ara ciclàmens, hortènsies, tripladèmies o orquídies. Treballen amb el segell Cultiu d’Aquí, del Mercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunya, que és un distintiu de qualitat que garanteix que les flors i plantes es troben en bon estat morfològic i que no tenen plagues ni malalties. Certifica, a més, que han estat conreades a casa nostra. Són flors i plantes adaptades al nostre clima i que en molts casos s’han produït seguint criteris sostenibles i respectuosos amb el medi ambient. Salvador Floriach remarca que floristes i majoristes podrien tenir més en compte aquestes garanties: “Ens truca el consumidor, perquè veu el telèfon a l’etiqueta, i ens pregunta si ens les pot venir a comprar directament perquè ha comprovat que les nostres plantes duren més”. També són apreciades pels francesos, ja que minoristes del sud de França venen al Mercat de Vilassar a comprar gènere.